Àrea Professional

L'art de comunicar el final de vida al pacient

La informació i comunicació amb les persones sobre la seva condició física i mèdica és un valor fonamental de la relació entre elles i els professionals sociosanitaris. El seu suport clínic, ètic, legal i deontològic ha variat força, segons canvis socials i culturals. L'accés a la veritat és un imperatiu ètic per al professional sociosanitari: tots els pacients tenen dret a la veritat perquè tenen dret a decidir amb suport i coneixement de causa, sobre aspectes tan importants de la seva vida com el procés de salut / malaltia i de vida / mort. Aquest procés implica respecte als desitjos i valors dels pacients, és a dir, respecte al principi de l'autonomia, per tal d'organitzar les cures segons les preferències i prioritats de cada persona adequadament.

S'han descrit àmpliament els beneficis d'una bona comunicació: millora en la qualitat de l'atenció; millors diagnòstics; major adhesió terapèutica; major satisfacció de l'usuari; i millor desenllaç. Per dur-la a terme és necessari tenir coneixements i habilitats concretes en tècniques de comunicació eficaç.

COMUNICACIÓ EFICAÇ. Una bona comunicació no és fàcil. Per aquest motiu, el professional ha de tenir en compte aspectes que poden facilitar l'èxit, com l'escolta activa: és terapèutica i un requisit bàsic de la resposta empàtica. Constitueix a més, una de les millors formes de validar a l'altre; el comportament no verbal: cal tenir en compte atès que la major part del que es transmet és a nivell no verbal; l'empatia: és la base de les relacions humanes autèntiques i sinceres; l'acceptació incondicional: indica un interès positiu cap al pacient i és un element fonamental del clima terapèutic; l'autenticitat: facilita el descobriment per part del pacient de tot allò autènticament real en ell.

MARC LEGAL. La llei descriu, entre altres coses, el dret del pacient a ser informat i defensa la seva autonomia per prendre decisions sobre la seva salut. El titular del dret d'informació és per tant, el pacient, podent ser informada la seva família en la mesura que ell ho permeti d'una manera expressa o tàcita. De la mateixa manera, el pacient té dret a no ser informat bé per desig seu o per necessitat terapèutica. La informació ha de ser veraç, comprensible i adequada a les necessitats del pacient, de manera que l'ajudi a prendre les seves pròpies decisions i ha d'incloure com a mínim, la finalitat i naturalesa de cada intervenció, els seus riscos i les seves conseqüències.

MÈTODE. Males notícies són aquelles que afecten d'una manera significativament greu i adversa a la percepció que té el pacient del seu futur. El programa SPIKES està avalat per l'American Society of Clinical Oncology (ASCO) com una manera eficaç de transmetre males notícies i consta de sis passos: setting (entorn): preparar un entorn adequat; perception: què percep el pacient sobre el que li passa; invitation: invitació a compartir informació; knowledge: transmetre la informació (coneixement); empathize, explora: empatitzar i explorar les emocions del pacient; strategy and summarize: definir una estratègia d'actuació i resumir.

No obstant això, durant una comunicació com la de males notícies és habitual que es donin situacions complexes en la comunicació amb pacient i família que s'han de tenir en compte: parlar del pronòstic; el pas a cures pal·liatives; les preguntes difícils; les voluntats anticipades; el pacient en negació; o la conspiració del silenci.

És important destacar que els familiars del pacient són elements clau de suport per al malalt al llarg del procés de malaltia i font d'informació significativa per als professionals sociosanitaris. Tot i això freqüentment es manca de les eines per a una comunicació eficaç amb els familiars. Coneixements per celebrar reunions eficaces amb les famílies, per fer-los partícips de la cura del pacient al final de la vida, i per intervenir entre pacient i família quan xoquen són fonamentals i requereixen unes habilitats concretes per part dels professionals que cal adquirir.
Una comunicació eficaç amb la família facilita el dol posterior a la mort del pacient. Per aquest motiu, segons es combinin l'ajuda directiva o facilitadora amb els diferents tipus de relació d'ajuda (centrada en el problema versus centrada en la persona) es produiran un estil d'ajuda o un altre podent-se definir en aquest context, quatre estils d'ajuda: autoritària, paternalista, democràtic-cooperativa o empàtic-participativa.

EMOCIONS. L’autoconeixement és fonamental per poder ser empàtic, congruent i per evitar la sobre implicació amb el pacient i la seva família. Reconèixer les limitacions personals i professionals pròpies en un exercici bàsic d'introspecció, així com preguntar-se per les motivacions bàsiques que condueixen a escollir professions d'ajuda i activitats laborals centrades en la cura de malalts greus i moribunds, és fonamental en aquest context. Identificar les fonts de satisfacció derivades de l'enfrontament diari al deteriorament físic i emocional de les persones i de la mort és igualment important.

Com a conclusió, destacar que les habilitats de comunicació són la pedra angular de l'atenció sociosanitària integral i complementen les habilitats tècniques del professional en aquest entorn. Per això, rebre informació que li permeti al pacient prendre les seves pròpies decisions de manera autònoma, és un dret bàsic.